5. Desenvolupament del TFM

Proposta de preprojecte

Es pretén donar resposta a aquests preguntes:

●      És la meva idea de projecte coherent amb el programa del màster?

●      És el tema o problema interessant i rellevant per al camp?

●      És la meva idea de projecte viable en termes de terminis establerts i recursos existents?

L’estudiant haurà d’identificar si es tracta d’un treball de tipus panoràmic o de tipus monogràfic, o una combinació de tots dos.

●      Treball panoràmic: pretén oferir una sèrie d’estudis basats en la síntesi d’un conjunt de conceptes i en l’exposició d’idees.

●      Treball monogràfic: aprofundeix de manera més precisa en l’objecte d’estudi, de manera que tracta de produir nous conceptes per a sumar a les recerques ja fetes.

En aquesta fase inicial, l’estudiantat ha de tenir en compte les funcions següents, entre d’altres:

●      Identificar llacunes de coneixement en àrees o temàtiques del camp.

●      Descriure situacions que posin de manifest la necessitat de nous models, estàndards, procediments, normatives, polítiques, etc.

●      Formular i delimitar de manera aproximada el tema o problema.

●      Descriure el context de la situació problema.

●      Preveure la població objecte del projecte.

En un dels primers contactes amb el/la tutor/a s’haurà d’abordar la informació sobre els principals autors o obres de referència que constitueixen el punt de partida del treball.

Preprojecte

Està destinat a discutir sobre les intencions de l’etudiantat i a ajudar a partir d’una idea realista i viable.

1) Inici

En aquesta fase es planteja l’estat de la qüestió del tema estudiat, mitjançant una anàlisi de tendències en el camp disciplinari, la consulta d’autors i estudis recents i l’especificació de l’evolució de conceptes, termes i objectes d’estudi. També es ressenyen les fonts consultades efectuant-ne una comparació, fent-ne una anàlisi del contingut, amb la corresponent crítica i fent referència als arxius i fons documentals consultats.

1.1. Estat de la qüestió

1.1.1. Anàlisi de tendències en recerca

Desenvolupar un estudi documental passa per conèixer i recopilar el conjunt de línies científiques o de treball que han centrat la labor en l’objecte d’estudi que ocupa, suposant que el treball és una aportació útil a les conclusions del tema a les quals s’ha arribat fins al moment.

És recomanable acostar-se als referents del camp, llegir els manuals que compilen i analitzen l’evolució de les tendències, i criticar aquestes tendències des de l’anàlisi i la selecció de continguts.

1.1.2. Autors i estudis recents

Després d’analitzar les tendències i autors referents del camp d’estudi, s’ha de recórrer al conjunt d’autors que hagin analitzat recentment els temes o matèries afins, per a completar el treball i aportar tot un aparell crític que argumenti el tema d’interès.

Per mitjà de les referències de la bibliografia, s’entra en contacte amb la interpretació, narració o relació original de les fonts de què es parla, és a dir, del tema en sentit general o gairebé conceptual. Per mitjà de les últimes publicacions, l’estudiant que inicia aquest tipus de treball també comença a aprendre a utilitzar les tècniques de selecció de la informació, de seguiment o cerca de conceptes, o de tractament de nous documents digitalitzats.

En els estudis recents s’inclou també la documentació de rellevància coneguda com a literatura grisa, que proporciona informació rellevant i d’actualitat relacionada amb desenvolupaments, propostes, solucions, acords, normatives, polítiques, etc.

1.2. Fonts

Cal diferenciar les fonts del conjunt de material bibliogràfic.

1.2.1. Comparació de fonts

Aquest apartat és molt important, ja que fonamenta tot el treball documental i aporta tota la base conceptual i informativa que es pot argumentar al llarg de l’exposició. Es tracta d’un bloc molt concret que requereix una presentació sistemàtica, que passa per estudiar i comparar la utilitat de les diferents fonts de què es disposa i la dificultat per a accedir-hi.

1.2.2. Anàlisi del contingut de les fonts

Analitzar el contingut de les fonts comporta seleccionar la informació que és de major utilitat, influència o repercussió a l’hora d’argumentar el context de la recerca o les conclusions a les quals es pretén arribar.

1.2.3. Crítica de les fonts

Sobre les fonts estudiades ha de recaure tot un conjunt d’interrogants, que passen per la veracitat de la informació que aporten, el context en què van ser escrites, l’autoria, la difusió o la connexió amb altres fonts contemporànies.

Els factors que formen part de la crítica de les fonts són, entre d’altres:

●      Els paràmetres cronològics.

●      Els límits geogràfics (del text, autor, grup social del qual prové, etc.).

●      La realitat política al voltant de l’origen.

●      La cosmovisió de l’autor.

●      L’ús d’un vocabulari específic, integrat en una sèrie de discursos que legitimen l’obra.

1.2.4. Arxius i fons documentals consultats

L’organització dels arxius i fons documentals ha d’estar marcada per la jerarquia temàtica, geogràfica o cronològica de les fonts que contenen cada fons documental al qual s’ha accedit, i cal respectar les sigles amb les quals es presenta cadascun, les característiques particulars o simplement les anotacions recurrents per a presentar la localització de tota la informació reunida en el treball.

2. Definició del projecte

2.1. Context del tema del treball

Si bé pot estar present de manera simbòlica o gairebé esquemàtica, l’estudi requereix exposar resumidament, però prou clarament, el context sobre el qual es treballa.

2.2. Objectius

Són els fins que es volen aconseguir amb el treball plantejat.

Responen a la pregunta «Per a què?».

Expressen finalitats i propòsits assolibles i poden ser generals i específics.

Han de ser:

●      clars, comprensibles i unívocs

●      coherents i realistes

●      pertinents

●      avaluables

●      breus

●      acceptables

●      en infinitiu

2.3. Variables o dimensions

Constitueixen el conjunt de paràmetres que estaran presents en l’anàlisi bibliogràfica i en el treball de fonts. Estan relacionades amb el context i els objectius del treball. Hi ha diversos factors que poden influir a l’hora de preveure certes variables:

●        L’escassetat de fonts amb temes explícits segons els primers objectius.

●        La selecció d’arxius o fons documentals de diferent naturalesa o origen respecte al que programem.

●        La informació provinent d’estudis que s’estan fent de manera contemporània al propi, de manera que adquirim paral·lelament conclusions, premisses o resultats dels quals no partíem.

●        La mobilitat i mal·leabilitat de les vies d’estudi seran majors si el treball se centra en un context de gran actualitat.

2.3. Tècniques utilitzables (metodologia)

Són la manera de fer per a aconseguir els objectius marcats.

Responen a la pregunta «Com es vol fer o es farà el treball?».

Són les següents, entre d’altres:

●      de recollida d’informació

●      d’anàlisi comparativa

●      de validació

D’aquesta manera, és necessari que en el treball es prevegin les diferents tècniques que s’empraran durant l’elaboració.

2.4. Constructe (plantejament del treball) i resultats

Aquest és un dels apartats més rellevants d’aquesta modalitat de TFM.

2.4.1. Plantejaments generals

A l’hora d’exposar els resultats del TFM, s’han de tenir en compte els elements de caràcter aglutinador que n’han vertebrat l’esquelet conceptual. Les idees prèvies han estat la base sobre les quals s’ha construït el gruix del treball.

Els plantejaments generals han de ser les línies mestres que han d’obrir noves possibilitats d’anàlisi i noves cerques de plantejaments més específics. Es poden plantejar grans estructures i conceptes més generals per a passar després a analitzar-los de manera més particular.

2.4.2. Plantejaments específics

Donen contingut als plantejaments generals del treball enriquint-ne l’estudi amb qüestions més petites que argumenten i completen les idees generals.

Són un element aglutinador dels plantejaments generals. Amb els plantejaments específics, es construeix un discurs coherent i complet en el qual les grans idees són compostes per altres més petites de manera ordenada i lògica.

2.5. Validació del constructe

Consisteix a descriure com es durà a terme el plantejament que es proposa, fruit de l’anàlisi i estudi de la informació disponible.

2.6. Temporalització

Consisteix a distribuir les activitats que es faran en el temps disponible, de manera que permet conèixer la seqüència d’activitats, la durada de cadascuna, etc.

El gràfic més emprat és el diagrama de Gantt. També es pot emprar el model inclòs en la plantilla P2 «Plantilla per a presentar el projecte de TFM».

En aquesta modalitat de treball es posa una èmfasi especial a revisar la literatura, fonts bibliogràfiques, etc. Fruit del treball d’anàlisi bibliogràfica, l’estudiant començarà a construir una proposta preliminar de constructe. Finalment, haurà d’abordar el disseny de la validació del constructe (treball) amb els mètodes i instruments més pertinents.

Projecte

És el primer esborrany del treball.

S’anirà completant.

Es tracta de posar en pràctica o executar el treball previst. Durant aquesta fase s’implementa el conjunt d’accions planificades amb la finalitat d’aconseguir els objectius plantejats en el treball. En destaquen les etapes següents:

●      recollida i anàlisi de dades/informació segons les fases, i elaboració de resultats intermedis;

●      validació del constructe;

●      discussió de resultats.

Es pretén donar resposta a les preguntes següents:

●      S’estan complint les accions planificades?

●      S’estan utilitzant els recursos correctament?

En aquesta fase, l’estudiant construirà el constructe. A més, completarà el disseny i la implementació (si fos viable) de la validació del constructe amb els mètodes i instruments definits en l’etapa de planificació.

Informe d’avançament 1

És el document esborrany del projecte amb els elements treballats fins al moment. S’anirà completant.

La fase final consisteix a resoldre tots els aspectes pendents i inclou establir conclusions, revisar la bibliografia conforme a les normes APA i decidir sobre la incorporació d’annexos. L’estudiant se centrarà en la revisió general del treball (coherència i format).

1. Conclusions

Les conclusions constitueixen una síntesi dels aspectes més rellevants en relació amb els resultats obtinguts i les discussions sobre aquests resultats.

No han de ser solament una exposició dels resultats obtinguts, sinó que s’han de comparar aquests resultats i valorar si són viables o no. Més que exposar opinions personals o ocurrències, es tracta de sintetitzar de manera seriosa i raonada els elements que deriven de la recerca i que són una aportació a la comunitat científica.

Cal oferir, en primer lloc, un resum o síntesi de les etapes del TFM i dels elements que n’han integrat el desenvolupament. És una espècie de diari de treball que resumeix els passos que l’estudiant ha seguit. Aquests passos serviran per a donar coherència i lògica a les idees que s’han plantejat, i ajudaran a aclarir els propis plantejaments i a tenir una visió de conjunt del treball.

L’estudiant ha d’establir un conjunt de conclusions en relació amb els objectius plantejats en el treball. D’aquesta manera, es podrà saber el grau de consecució dels objectius plantejats inicialment.

Després d’analitzar les conclusions i relacionar-les amb els objectius, es poden conèixer quins elements necessiten continuar essent investigats, quins conceptes han de ser analitzats des d’òptiques diferents, quins objectes no han estat estudiats de manera satisfactòria i quines noves línies d’acció s’obren. És a dir, s’estableixen noves propostes de treball.

2. Referències bibliogràfiques

La bibliografia és un element vital per a confeccionar aquest tipus de treballs, ja que ajuda a descriure, recopilar i analitzar tota la informació utilitzada en el desenvolupament.

S’inclouran totes les referències bibliogràfiques emprades per a elaborar el treball. Les referències compliran una funció doble: d’una banda, reconèixer el treball que no és pròpiament de l’estudiant, sinó d’altres autors, i, d’altra banda, fonamentar les afirmacions que es facin citant autors reconeguts.

3. Annexos

Moltes vegades és necessari complementar el document amb annexos. Es recomana no recarregar excessivament la presentació del treball amb annexos.

4. Revisió general del projecte

Es farà una revisió final del projecte centrant-se en la coherència i el format del document.

Sense particularitats.

Informe d’avançament 2

És l’esborrany final del TFM que es presenta al/ a la tutor/a perquè el validi abans del lliurament.

 Versió final del TFM (versió objecte de defensa i avaluació final).