3. Naturalesa i modalitats de TFM

3.2. Modalitats de TFM

3.2.1. Introducció

Entre les primeres decisions que ha de prendre l’estudiant autor del TFM hi ha l’elecció d’un tema de treball, que haurà de ser emmarcat clarament en l’avaluació i gestió de la qualitat en l’educació superior, el problema que s’ha de resoldre i la modalitat del treball.

El TFM adopta enfocaments i metodologies pròpies d’un treball rigorós. En el seu propòsit d’aportar nous coneixements que informin de manera confiable a la pràctica, el TFM d’orientació professionalitzadora és coherent amb el paradigma pragmatista. En aquest sentit, té la finalitat de generar coneixements aplicables, fundats en mètodes de recollida i anàlisi de dades rigoroses i alineats amb un corpus de coneixement de l’àmbit. Una revisió de literatura intencionada i detallada, i un component empíric, també són elements comuns a tot TFM, independentment de la modalitat i el tema escollit.

S’identifiquen dos tipus de modalitats, que difereixen bàsicament per l’abast del problema al qual es pretén donar resposta:

• Focalitzada a trobar una solució aplicada a un context particular.
• Destinada a fer una proposta d’aplicabilitat general.

La primera modalitat de TFM (projecte d’aplicació) presenta un enfocament marcadament pràctic i el seu abast s’inscriu en el context d’una entitat o organització concreta que pretén buscar una solució per a una situació particular. La segona modalitat de TFM (projecte de plantejament teòric) es caracteritza per un major èmfasi en el desenvolupament teòric i per un abast ampli, que pot aplicar-se, per tant, a una diversitat de contextos superior. La taula 2 presenta les característiques principals corresponents a ambdues modalitats de TFM.

Projecte d’aplicació	Projecte de plantejament teòric
Pràctic.	Teòric.
Aplicable de manera concreta.	Aplicable de manera general.
Resol una necessitat o problema en un context organitzacional.	Elabora un constructe aplicable a més d’un context o àmbit concret.
Enfocaments TFM 1.    Detecció de necessitats (DN) Anàlisi sistemàtica i metodològica de la situació per a definir el problema o detectar la necessitat. 2. Avaluació de la implementació (AI) Disseny o ajustament d’una solució per a implementar-la i avaluar-la.	Enfocaments TFM Enfocament teòric.
Metodologia Aplicació de procediments rigorosos i pertinents per a analitzar la situació i/o la implementació.	Metodologia Mètodes de cerca i revisió bibliogràfica per a aprofundir en un problema o tema per a l’elaboració d’una proposta.
Abast dels resultats Aplicació limitada al context.	Abast dels resultats Aplicació transferible a diferents contextos.