3. Naturalesa i modalitats de TFM

3.1. Naturalesa del treball

El TFM, previst com l’activitat d’aprenentatge que culmina la formació del màster, és un treball atractiu i motivador, alhora que exigent i minuciós, que requereix aplicar un mètode de treball rigorós. El projecte que s’ha de desenvolupar en l’assignatura és de caràcter individual i permet a l’estudiant treballar sobre un tema d’interès personal.

Es diferencia d’altres activitats fetes al llarg del màster per la major autonomia amb què es duu a terme, els rols que s’assumeixen, i l’extensió i el grau de profunditat que s’espera aconseguir en el treball. Amb el TFM, l’estudiant adquireix major responsabilitat en la presa de decisions i el/la tutor/a intervé com a guia i assessor al llarg de les fases de treball que es descriuen en aquesta guia.

Durant el desenvolupament del TFM, l’estudiant té el desafiament i l’oportunitat de contribuir a generar nou coneixement en el camp de l’avaluació i gestió de la qualitat en l’educació superior.

Per les seves característiques de màster professionalitzador, en algunes de les assignatures es proposen activitats d’aprenentatge basades en projectes sobre un tema específic lligat a l’avaluació i gestió de la qualitat de l’educació superior. Aquestes activitats es focalitzen en aspectes puntuals propis de cada assignatura i poden ser molt rellevants en el moment de decidir el tema i l’enfocament del TFM. D’aquesta manera, aquestes activitats prèviament portades a terme poden constituir la base sobre la qual aprofundir en un tema, un problema, un debat vigent i un repte al qual s’enfronten les institucions d’educació superior, entre d’altres. A continuació presentem algunes d’aquestes assignatures que guarden una relació més directa amb el TFM i que considerem que poden ser útils per a identificar el tema dels treballs:

• La qualitat a l’educació superior: concepte, dimensions, avaluació i millora (M2.352)
• Sistemes de gestió interna de la qualitat (M2.355)
• Processos i metodologies d’avaluació externa (M2.354)

D’altra banda, l’estudiant pot elaborar un TFM que no estigui vinculat amb les activitats treballades en les assignatures comentades anteriorment. En qualsevol cas, el tema del treball haurà d’emmarcar-se en els objectius i les característiques descrites en aquesta guia. D’igual manera, el/la tutor/a haurà de validar el tema i la viabilitat del treball (vegeu la fase corresponent a S2) abans de plantejar el disseny del TFM.

Amb la finalitat de facilitar el desenvolupament del treball i evitar alguns errors habituals en les propostes, es presenta la taula 1, que recull els elements clau per a ajudar a determinar l’adequació d’un TFM.

No és	Sí és
Un producte d’ús privat per a l’estudiantat.	Un treball per a un públic especialitzat en qualitat i educació superior.
Un treball exclusivament bibliogràfic i genèric.	Un treball contextualitzat que requereix una revisió sistemàtica de la bibliografia que ha d’ajudar a desenvolupar el projecte d’intervenció o el constructe.
Una «còpia i enganxada» de treballs ja fets.	Un treball original amb sentit propi.
La suma inconnexa dels diferents apartats.	Un treball amb coherència entre les parts (fonamentació teòrica, metodologia…).
Un treball faltat de dades (1) o que incorpora dades sense lògica aparent.	Un producte que requereix una anàlisi sistemàtica de dades (1) seguint un procediment estandarditzat.
Un text d’«anotacions».	Un text argumentat des del punt de vista de diferents autors que l’estudiant estructura en funció dels seus objectius, la qual cosa exigeix unes referències bibliogràfiques al final del treball.
Una memòria de pràctiques (2).	Un treball que pot incorporar aprenentatges fets durant el curs i informació recollida en el període de pràctiques (2).