En la realització de qualsevol treball final de màster, amb independència de la modalitat o la temàtica que es triï, hi ha un moment de gran importància, que és la cerca d’informació (revisió de literatura) per a la identificació de la problemàtica en el camp, anàlisi de necessitats i/o desenvolupament de l’enfocament teòric conceptual.
En tot cas, l’estudiant haurà de disposar d’informació suficient per a abordar propostes o solucions que tinguin una solidesa científica i una mirada actual de l’àmbit disciplinar de la qualitat a l’educació superior. L’accés a aquesta informació permetrà disposar dels progressos als quals s’ha arribat en el camp d’estudi, conèixer les línies de desenvolupament que segueixen altres investigadors i professionals o les solucions que s’han donat a problemes similars a aquells a què ens enfrontem (García i Martínez, 2012).
És necessari, per tant, que l’estudiant tingui la capacitat de fer una revisió documental de documentació de tipus científic, tècnic-metodològic, polític, organitzacional, etc., que es produeix en aquest camp. Això es concreta en cercar i identificar la informació pertinent i conèixer les característiques de la producció de literatura especialitzada.
En general, en el camp de l’educació superior, i més en concret en el de la gestió i avaluació de la qualitat d’aquesta, la literatura especialitzada és de tres tipus:
- Llibres acadèmics (handbooks). Hi ha llibres dedicats a aspectes generals de la qualitat en l’educació superior, recopilacions de bones pràctiques a escales nacional i internacional, estats de la qüestió en contextos determinats, etc.
La producció de monografies en aquest camp, més intensa als anys noranta del segle xx i al principi del segle xxi, no constitueix, però, el volum més significatiu d’informació sobre el camp objecte de la gestió i avaluació de la qualitat en l’educació superior.
- Revistes científiques. Són diverses les revistes científiques o especialitzades que publiquen articles relacionats amb la qualitat de l’educació superior. A escala internacional, algunes publicacions, com Quality in Higher Education, tenen una tradició significativa.
- Literatura grisa. Cada vegada més, les entitats o organitzacions que es relacionen directament o indirectament amb la qualitat en l’educació superior, sia de tipus acadèmic, científic, governamental o empresarial, generen i publiquen directament documentació d’interès. Aquesta documentació, en formats més o menys tradicionals, constitueix la gran font d’informació en termes del volum de producció avui dia.
La literatura grisa es defineix com la composta per documents diversos produïts per entitats fora dels circuits tradicionals comercials o de publicació acadèmica. Poden estar disponibles en accés en obert, necessitar un registre previ al seu ús o estar disponibles per a la compra.
La proliferació de la literatura grisa es veu afavorida, entre altres motius, per les facilitats per a publicar i difondre la informació que proporcionen les tecnologies, i per les exigències de transparència i rendició de comptes a les quals estan sotmeses les entitats (especialment les de caràcter públic).
La literatura grisa té múltiples formes o és de diversos tipus documentals, la qual cosa fa molt complicat establir-ne una classificació o llista exhaustiva. En aquesta fitxa es proporciona informació i exemples dels principals. Els tipus documentals més freqüents i rellevants en la literatura grisa del camp de la qualitat de l’educació superior són:
- Documents de polítiques (policy documents)
- Estàndards (standards)
- Directrius (guidelines)
- Informes anuals (annual reports)
- Papers de treball (working papers):
- Ponències i comunicacions en congressos
- Glossaris
- Analytic Quality Glossary (L. Harvey)
- Glossari RIACES
Altres tipus documentals que també contenen informació de rellevància sobre qualitat de l’educació superior són:
- Informes de recerca
- Documents governamentals
- Informes tècnics
- Informes d’experts
- Informes de projectes
- Tesis de mestratge
- Tesis de doctorat
- Directrius de polítiques
- Llibres blancs
- Llibres verds
- Notes tècniques
- Notes de política
- Recomanacions
La validesa d’aquests documents es pot determinar per:
- El nivell de reputació i reconeixement de l’organització que els elabora o encarrega (organitzacions governamentals i no governamentals, institucions, fundacions, associacions, col·legis professionals, empreses enquestadores, empreses comercials, etc.).
- La reputació de l’autor o autors (credencials de formació, lloc de treball ocupat, etc.).
- La metodologia utilitzada en l’elaboració (mètodes reconeguts, processos de validació, mostres significatives, etc.).
- L’existència d’algun mecanisme de revisió d’experts o d’un altre tipus.
- La credibilitat de les fonts citades.
- La qualitat de l’escrit (objectivitat, llenguatge i estil formals, estructura clara, evidències presentades, etc.).
- Les dades de la publicació (data, autor, codis d’identificació, facilitat per a ubicar-lo, etc.).
Com més elements com aquests es puguin identificar en el document, més gran en serà l’autoritat i credibilitat.
Les associacions, organismes i agències que publiquen literatura rellevant i autoritzada sobre aquest àmbit són les següents:
Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) (Educació Superior)
https://en.unesco.org/themes/higher-education/
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
Banc Mundial
Organització de les Nacions Unides (ONU)
International Network for Quality Assurance Agencies in Higher Education (INQAAHE)
European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA)
European Association of Institutions in Higher Education (EURASHE)
European University Association (EUA)
European Students’ Union (ESU)
European Consortium for Accreditation (ECA)
Red Iberoamericana para la Acreditación de la Calidad de la Educación Superior (RIACES)
Centro de Desarrollo Universitario (CINDA)
Commonwealth of Learning (Higher Education)
https://www.col.org/programmes/higher-education
Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) (Espanya)
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU)
Council for Higher Education Accreditation (CHEA) (International Quality Group)
Consejo para la Acreditación de la Educación Superior (COPAES) (Mèxic)
Sistema Nacional de Evaluación, Acreditación y Certificación de la Calidad Educativa (SINEACE) (Perú)
Consejo Nacional de Acreditación (CNA) (Colombia)
Consejo de Evaluación, Acreditación y Aseguramiento de la Calidad de la Educación Superior (CEAACES) (Ecuador)
Sistema Nacional de Aseguramiento de la Calidad de la Educación Superior (SINACES) (Chile)
https://www.cned.cl/sistema-nacional-de-aseguramiento-de-la-calidad-de-la-educacion-superior-sinaces
Quality Assurance Agency for Higher Education (QAA) (Regne Unit)
Instituto Latinoamericano y del Caribe de Calidad en Educación Superior a Distancia (CALED)
European Association of Distance Teaching Universities (EADTU)
http://e-xcellencelabel.eadtu.eu/
European Quality Assurance Forum (EQAF)
http://www.eua.be/policy-representation/quality-assurance/eqaf