Elements de reflexió per a situar el projecte

Per a situar el  projecte, és necessari fer una reflexió sobre una sèrie d’elements clau que, al marge del tema concret, permeten definir amb precisió les característiques del projecte que es pretén elaborar.

Aquesta reflexió tindrà lloc necessàriament en l’etapa de proposta de projecte, en la qual l’estudiant, amb el suport del/ de la tutor/a, decidirà la modalitat del projecte i l’orientació, l’objecte d’estudi, els agents destinataris i l’enfocament de qualitat adoptat.

 

Modalitat

Tal com s’explica en la Guia del TFM, per a desenvolupar el treball s’han identificat dos tipus de modalitats, que difereixen bàsicament en la transcendència del problema al qual es pretén donar resposta: un problema focalitzat en el desenvolupament d’una solució aplicada a un context particular (projecte d’aplicació) i un altre destinat a produir una proposta d’aplicabilitat general (projecte de plantejament teòric).

  • projecte d’aplicació
    • èmfasi en la detecció de necessitats
    • èmfasi en l’avaluació de la implementació
  • projecte de plantejament teòric

 

Orientació

S’entén per orientació el tipus de solució que s’adopta en el treball en funció del problema i la modalitat escollits. Defineix com l’estudiant s’enfronta a les solucions possibles, que poden ser, entre d’altres:

  • modificació (adaptació, optimització, etc.)
  • diagnòstic (DAFO, reposicionament, línia d’acció)
  • recerca (consecució de l’objectiu)
  • etc.

 

Objecte

Es refereix a l’element o conjunt d’elements sobre els quals l’estudiant proposarà una solució, millora, etc. en funció de l’orientació del projecte. Respon, per tant, al què: allò sobre què aplicar les propostes. Per exemple:

  • política de qualitat
  • manual de qualitat (sistema de garantia de la qualitat)
  • procés
  • estàndard/directriu
  • dades i/o indicadors de qualitat
  • pla de millores

 

Agents destinataris

 També serà necessari tenir en compte l’agent o agents (qui) que d’una manera directa participen de la solució proposada i els que es beneficien de l’aplicació del treball.

  •  alumnat
  • professorat
  • responsables acadèmics
  • institucions d’educació superior
  • administració / govern / estructures supranacionals
  • ocupadors / entorn productiu

 

Enfocament del concepte de qualitat

El concepte de qualitat que s’utilitzi en el projecte pot tenir una gran varietat d’enfocaments en funció del propòsit o propòsits del projecte, del model d’avaluació que es triï i de l’element o elements sobre els quals es posi èmfasi. De la combinació dels diferents enfocaments sorgirà la definició precisa del concepte de qualitat que cal desenvolupar en el projecte.

Segons el propòsit:

  • rendició de comptes
  • millora contínua

Segons la perspectiva de qualitat:

  • qualitat del context
  • qualitat de l’entrada (ingrés d’estudiants)
  • qualitat dels recursos
  • qualitat del procés
  • qualitat dels resultats

Segons el model d’avaluació:

  • avaluació per a la millora
  • acreditació/certificació
  • auditoria de qualitat
  • models propis d’altres entorns:
    • ISO 9001
    • EFQM
    • etc.

Segons la dimensió que s’ha d’avaluar:

  • adequació als objectius
  • eficiència
  • mercat laboral
  • satisfacció
  • transformació
  • innovació en l’organització
  • etc.

 

Contribució als ODS

El 25 de setembre de 2015, 193 països van assumir el compromís sobre 17 objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides i el seu compliment per a l’any 2030, coneguda com Agenda 2030

La pregunta seria llavors com abordar aquesta temàtica des de l’enfocament de la qualitat de l’educació superior o si aquesta té alguna relació. Estem convençuts que sí. Per exemple, i de manera molt directa, l’objectiu 4 se centra en l’Educació de qualitat definint orientacions específiques i fàcilment vinculables a un treball de final de màster de l’àrea. Però aprofundint, si la problemàtica del treball final refereix a un currículum de formació de per exemple en ciències agràries, els lineamientos de l’objectiu 13 de Acció per al clima i l’objectiu 15 Vida d’ecosistemes terrestres, podrien orientar com abordar el treball. Un exemple anàleg podria ser el relacionat a l’objectiu 14 Vida submarina i programes dins de la disciplina. O bé programes d’enginyeria i l’objectiu 7 Energia assequible i no contaminant. L’agenda és prou vasta com per a inspirar projectes de TFM que concretament vinculin la qualitat de l’Educació Superior amb el compromís per un futur millor per a tots i totes. Els ODS (objectius de desenvolupament sostenible) són alhora font i inspiració per al desenvolupament de SGC que incorporin criteris, indicadors i defineixin tipus d’evidències i fins i tot estàndard de qualitat orientats a la seva concreció.

Conoce la agenda: https://www.mdsocialesa2030.gob.es/agenda2030/index.htm

Agenda 2030. Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)
Aquesta pàgina complementa l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i dona informació sobre diferents accions que les universitats catalanes han dut a terme o duen a terme en relació amb els ODS.

Agenda 2030. Pla d’acció de les universitats catalanes. 
Pla d’acció del sistema universitari per a la consecució de l’Agenda 2030 organitzat en cinc dimensions: estratègia i governança, educació i docència, recerca i transferència, compromís amb la societat, i iniciatives de campus.

Vilalta, J. M., Betts, A., & Gómez, V. (2018). Higher Education’s role in the 2030 agenda: The why and how of GUNi’s commitment to the SDGs. In Sustainable Development Goals: Actors and Implementation. A Report from the International Conference (pp. 2018-06). GUNi: Barcelona, Spain. https://bit.ly/39RXyqr

Leal Filho, W., Skanavis, C., Kounani, A., Brandli, L. L., Shiel, C., do Paco, A., … & Shula, K. (2019). The role of planning in implementing sustainable development in a higher education context. Journal of cleaner production, 235, 678-687. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2019.06.322

2nd GUNi International Conference on SDGs: Higher Education & Science Take Action. Summary Report (2020). https://bit.ly/2MuZXyJ

SDG – Quality in higher education: Developing a platform for sharing of ideas and practices within the universities. Report from working group, January 2020. https://bit.ly/3oUHpVz

 

Perspectiva de gènere

Els possibles nivells d’abordatge de la perspectiva de gènere en el TFM són: 1) l’ús de llenguatge no sexista en combinació amb; 2) com a «dimensió de problematizació i anàlisi» d’un tema: en aquest sentit, la perspectiva de gènere va més enllà de l’estadística descriptiva que distingeix dades diferenciades segons sexe «masculí o femení» explorant més en profunditat la relacions entre els gèneres com a construcció social i la identificació de factors culturals, històrics, socials i econòmics que donin compte de les diferències; 3) com a objecte d’estudi relacionat amb la qualitat en l’Educació Superior: no se centra en una dimensió específica, sinó que és un element transversal de la temàtica estudiada i l’aborda en profunditat en tota la complexitat per a complir amb els objectius proposats. Per a aprofundir:

Docencia con perspectiva de género (infografía UOC)

Uso no sexista de la lengua (infografía UOC)

Informe sobre el lenguaje inclusivo en la Constitución (RAE)

Guías para el uso no sexista del lenguaje (UE-Gob. de España)

Marco general para la incorporación de la perspectiva de género en la docencia universitaria

Guías para una docencia universitaria con perspectiva de género. Red Vives (catalán y castellano)

Dimensión de género en la I+D+I  (Gob. de España)

 

Bibliografia

Per a aprofundir en els elements clau del projecte, podeu consultar:

  • Basart, A. (2017). Los modelos de evaluación de la calidad en la educación superior. Procesos y metodologías de evaluación externa. Universitat Oberta de Catalunya.
  • Harvey, L. & Green, D. (1993). Defining quality. Assessment & evaluation in higher education, 18(1), 9-34. https://doi.org/10.1080/0260293930180102.
  • Rodríguez Espinar, S. (2013). La evaluación de la calidad en la educación superior: Fundamentos y modelos. Síntesis.

Per a aprofundir en els temes que marquen tendència i en els tòpics d’interès de l’agenda de l’àmbit de la qualitat en educació superior, podeu consultar: