{"id":83,"date":"2018-07-04T18:27:49","date_gmt":"2018-07-04T18:27:49","guid":{"rendered":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/?page_id=83"},"modified":"2022-12-22T17:46:03","modified_gmt":"2022-12-22T17:46:03","slug":"elements-de-reflexio-per-a-situar-el-projecte","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/elements-de-reflexio-per-a-situar-el-projecte\/","title":{"rendered":"Elements de reflexi\u00f3 per a situar el projecte"},"content":{"rendered":"<p>Per a situar el\u00a0 projecte, \u00e9s necessari fer una reflexi\u00f3 sobre una s\u00e8rie d\u2019elements clau que, al marge del tema concret, permeten definir amb precisi\u00f3 les caracter\u00edstiques del projecte que es pret\u00e9n elaborar.<\/p>\n<p>Aquesta reflexi\u00f3 tindr\u00e0 lloc necess\u00e0riament en l\u2019etapa de proposta de projecte, en la qual l\u2019estudiant, amb el suport del\/ de la tutor\/a, decidir\u00e0 la modalitat del projecte i l\u2019orientaci\u00f3, l\u2019objecte d\u2019estudi, els agents destinataris i l\u2019enfocament de qualitat adoptat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Modalitat<\/strong><\/p>\n<p>Tal com s\u2019explica en la <em>Guia del TFM<\/em>, per a desenvolupar el treball s\u2019han identificat dos tipus de modalitats, que difereixen b\u00e0sicament en la transcend\u00e8ncia del problema al qual es pret\u00e9n donar resposta: un problema focalitzat en el desenvolupament d\u2019una soluci\u00f3 aplicada a un context particular (projecte d\u2019aplicaci\u00f3) i un altre destinat a produir una proposta d\u2019aplicabilitat general (projecte de plantejament te\u00f2ric).<\/p>\n<ul>\n<li>projecte d\u2019aplicaci\u00f3\n<ul>\n<li>\u00e8mfasi en la detecci\u00f3 de necessitats<\/li>\n<li>\u00e8mfasi en l\u2019avaluaci\u00f3 de la implementaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>projecte de plantejament te\u00f2ric<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Orientaci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>S\u2019ent\u00e9n per <em>orientaci\u00f3<\/em> el tipus de soluci\u00f3 que s\u2019adopta en el treball en funci\u00f3 del problema i la modalitat escollits. Defineix <strong>com<\/strong> l\u2019estudiant s\u2019enfronta a les solucions possibles, que poden ser, entre d\u2019altres:<\/p>\n<ul>\n<li>modificaci\u00f3 (adaptaci\u00f3, optimitzaci\u00f3, etc.)<\/li>\n<li>diagn\u00f2stic (DAFO, reposicionament, l\u00ednia d\u2019acci\u00f3)<\/li>\n<li>recerca (consecuci\u00f3 de l\u2019objectiu)<\/li>\n<li>etc.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Objecte<\/strong><\/p>\n<p>Es refereix a l\u2019element o conjunt d\u2019elements sobre els quals l\u2019estudiant proposar\u00e0 una soluci\u00f3, millora, etc. en funci\u00f3 de l\u2019orientaci\u00f3 del projecte. Respon, per tant, al <strong>qu\u00e8:<\/strong> all\u00f2 sobre qu\u00e8 aplicar les propostes. Per exemple:<\/p>\n<ul>\n<li>pol\u00edtica de qualitat<\/li>\n<li>manual de qualitat (sistema de garantia de la qualitat)<\/li>\n<li>proc\u00e9s<\/li>\n<li>est\u00e0ndard\/directriu<\/li>\n<li>dades i\/o indicadors de qualitat<\/li>\n<li>pla de millores<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Agents destinataris<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong>Tamb\u00e9 ser\u00e0 necessari tenir en compte l\u2019agent o agents (<strong>qui<\/strong>) que d\u2019una manera directa participen de la soluci\u00f3 proposada i els que es beneficien de l\u2019aplicaci\u00f3 del treball.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>\u00a0<\/strong>alumnat<\/li>\n<li>professorat<\/li>\n<li>responsables acad\u00e8mics<\/li>\n<li>institucions d\u2019educaci\u00f3 superior<\/li>\n<li>administraci\u00f3 \/ govern \/ estructures supranacionals<\/li>\n<li>ocupadors \/ entorn productiu<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Enfocament del concepte de qualitat<\/strong><\/p>\n<p>El concepte de qualitat que s\u2019utilitzi en el projecte pot tenir una gran varietat d\u2019enfocaments en funci\u00f3 del prop\u00f2sit o prop\u00f2sits del projecte, del model d\u2019avaluaci\u00f3 que es tri\u00ef i de l\u2019element o elements sobre els quals es posi \u00e8mfasi. De la combinaci\u00f3 dels diferents enfocaments sorgir\u00e0 la definici\u00f3 precisa del concepte de qualitat que cal desenvolupar en el projecte.<\/p>\n<p>Segons el prop\u00f2sit:<\/p>\n<ul>\n<li>rendici\u00f3 de comptes<\/li>\n<li>millora cont\u00ednua<\/li>\n<\/ul>\n<p>Segons la perspectiva de qualitat:<\/p>\n<ul>\n<li>qualitat del context<\/li>\n<li>qualitat de l\u2019entrada (ingr\u00e9s d\u2019estudiants)<\/li>\n<li>qualitat dels recursos<\/li>\n<li>qualitat del proc\u00e9s<\/li>\n<li>qualitat dels resultats<\/li>\n<\/ul>\n<p>Segons el model d\u2019avaluaci\u00f3:<\/p>\n<ul>\n<li>avaluaci\u00f3 per a la millora<\/li>\n<li>acreditaci\u00f3\/certificaci\u00f3<\/li>\n<li>auditoria de qualitat<\/li>\n<li>models propis d\u2019altres entorns:\n<ul>\n<li>ISO 9001<\/li>\n<li>EFQM<\/li>\n<li>etc.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p>Segons la dimensi\u00f3 que s\u2019ha d\u2019avaluar:<\/p>\n<ul>\n<li>adequaci\u00f3 als objectius<\/li>\n<li>efici\u00e8ncia<\/li>\n<li>mercat laboral<\/li>\n<li>satisfacci\u00f3<\/li>\n<li>transformaci\u00f3<\/li>\n<li>innovaci\u00f3 en l\u2019organitzaci\u00f3<\/li>\n<li>etc.<\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Contribuci\u00f3 als ODS<\/strong><\/p>\n<p>El 25 de setembre de 2015, 193 pa\u00efsos van assumir el comprom\u00eds sobre 17 objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides i el seu compliment per a l&#8217;any 2030, coneguda com Agenda 2030<\/p>\n<p>La pregunta seria llavors com abordar aquesta tem\u00e0tica des de l&#8217;enfocament de la qualitat de l&#8217;educaci\u00f3 superior o si aquesta t\u00e9 alguna relaci\u00f3. Estem conven\u00e7uts que s\u00ed. Per exemple, i de manera molt directa, l&#8217;objectiu 4 se centra en l&#8217;Educaci\u00f3 de qualitat definint orientacions espec\u00edfiques i f\u00e0cilment vinculables a un treball de final de m\u00e0ster de l&#8217;\u00e0rea. Per\u00f2 aprofundint, si la problem\u00e0tica del treball final refereix a un curr\u00edculum de formaci\u00f3 de per exemple en ci\u00e8ncies agr\u00e0ries, els lineamientos de l&#8217;objectiu 13 de Acci\u00f3 per al clima i l&#8217;objectiu 15 Vida d&#8217;ecosistemes terrestres, podrien orientar com abordar el treball. Un exemple an\u00e0leg podria ser el relacionat a l&#8217;objectiu 14 Vida submarina i programes dins de la disciplina. O b\u00e9 programes d&#8217;enginyeria i l&#8217;objectiu 7 Energia assequible i no contaminant. L&#8217;agenda \u00e9s prou vasta com per a inspirar projectes de TFM que concretament vinculin la qualitat de l&#8217;Educaci\u00f3 Superior amb el comprom\u00eds per un futur millor per a tots i totes. Els ODS (objectius de desenvolupament sostenible) s\u00f3n alhora font i inspiraci\u00f3 per al desenvolupament de SGC que incorporin criteris, indicadors i defineixin tipus d&#8217;evid\u00e8ncies i fins i tot est\u00e0ndard de qualitat orientats a la seva concreci\u00f3.<\/p>\n<p>Conoce la agenda: <a href=\"https:\/\/www.mdsocialesa2030.gob.es\/agenda2030\/index.htm\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/www.mdsocialesa2030.gob.es\/agenda2030\/index.htm<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ods.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Agenda 2030. Associaci\u00f3 Catalana d&#8217;Universitats P\u00fabliques (ACUP)<\/a><br \/>\nAquesta p\u00e0gina complementa l&#8217;Agenda 2030 de les Nacions Unides i dona informaci\u00f3 sobre diferents accions que les universitats catalanes han dut a terme o duen a terme en relaci\u00f3 amb els ODS.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/recercaiuniversitats.gencat.cat\/ca\/01_departament_recerca_i_universitats\/recerca_i_universitats_de_catalunya\/politiques_i_principals_actuacions\/agenda-2030\/pla-daccio-de-les-universitats-catalanes\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Agenda 2030. Pla d&#8217;acci\u00f3 de les universitats catalanes.\u00a0<\/a><br \/>\nPla d\u2019acci\u00f3 del sistema universitari per a la consecuci\u00f3 de l\u2019Agenda 2030\u00a0organitzat en cinc dimensions: estrat\u00e8gia i governan\u00e7a, educaci\u00f3 i doc\u00e8ncia, recerca i transfer\u00e8ncia, comprom\u00eds amb la societat, i iniciatives de campus.<\/p>\n<p>Vilalta, J. M., Betts, A., &amp; G\u00f3mez, V. (2018). Higher Education\u2019s role in the 2030 agenda: The why and how of GUNi\u2019s commitment to the SDGs. In Sustainable Development Goals: Actors and Implementation. A Report from the International Conference (pp. 2018-06). GUNi: Barcelona, Spain. <a href=\"https:\/\/bit.ly\/39RXyqr\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/bit.ly\/39RXyqr<\/a><\/p>\n<p>Leal Filho, W., Skanavis, C., Kounani, A., Brandli, L. L., Shiel, C., do Paco, A., &#8230; &amp; Shula, K. (2019). The role of planning in implementing sustainable development in a higher education context. Journal of cleaner production, 235, 678-687. <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.jclepro.2019.06.322\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.jclepro.2019.06.322<\/a><\/p>\n<p>2nd GUNi International Conference on SDGs: Higher Education &amp; Science Take Action.\u00a0Summary Report (2020). <a href=\"https:\/\/bit.ly\/2MuZXyJ\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/bit.ly\/2MuZXyJ<\/a><\/p>\n<p>SDG &#8211; Quality in higher education: Developing a platform for sharing of ideas and practices\u00a0within the universities. Report from working group, January 2020. <a href=\"https:\/\/bit.ly\/3oUHpVz\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/bit.ly\/3oUHpVz<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Perspectiva de g\u00e8nere<\/strong><\/p>\n<p>Els possibles nivells d\u2019abordatge de la perspectiva de g\u00e8nere en el TFM s\u00f3n: 1) l\u2019\u00fas de llenguatge no sexista en combinaci\u00f3 amb; 2) com a \u00abdimensi\u00f3 de problematizaci\u00f3 i an\u00e0lisi\u00bb d\u2019un tema: en aquest sentit, la perspectiva de g\u00e8nere va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estad\u00edstica descriptiva que distingeix dades diferenciades segons sexe \u00abmascul\u00ed o femen\u00ed\u00bb explorant m\u00e9s en profunditat la relacions entre els g\u00e8neres com a construcci\u00f3 social i la identificaci\u00f3 de factors culturals, hist\u00f2rics, socials i econ\u00f2mics que donin compte de les difer\u00e8ncies; 3) com a objecte d\u2019estudi relacionat amb la qualitat en l\u2019Educaci\u00f3 Superior: no se centra en una dimensi\u00f3 espec\u00edfica, sin\u00f3 que \u00e9s un element transversal de la tem\u00e0tica estudiada i l\u2019aborda en profunditat en tota la complexitat per a complir amb els objectius proposats. Per a aprofundir:<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/materials.campus.uoc.edu\/cdocent\/PID_00276993\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Docencia con perspectiva de g\u00e9nero <\/a>(infograf\u00eda UOC)<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/materials.campus.uoc.edu\/cdocent\/PID_00276992\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Uso no sexista de la lengua<\/a> (infograf\u00eda UOC)<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.rae.es\/noticia\/resumen-de-la-intervencion-del-director-de-la-rae-en-la-rueda-de-prensa-celebrada-el-dia-20\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Informe sobre el lenguaje inclusivo en la Constituci\u00f3n<\/a> (RAE)<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.inmujer.gob.es\/servRecursos\/formacion\/GuiasLengNoSexista\/docs\/Guiaslenguajenosexista_.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Gu\u00edas para el uso no sexista del lenguaje<\/a> (UE-Gob. de Espa\u00f1a)<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.aqu.cat\/es\/universidades\/Guies-metodologuiques\/marco-general-para-la-incorporacion-de-la-perspectiva-de-genero-en-la-docencia-universitaria\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Marco general para la incorporaci\u00f3n de la perspectiva de g\u00e9nero en la docencia universitaria<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.vives.org\/coleccio\/guies-per-a-una-docencia-universitaria-amb-perspectiva-de-genere\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Gu\u00edas para una docencia universitaria con perspectiva de g\u00e9nero. Red Vives<\/a> (catal\u00e1n y castellano)<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.ciencia.gob.es\/en\/Secc-Servicios\/Igualdad\/Dimension-de-genero-en-la-IDI.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Dimensi\u00f3n de g\u00e9nero en la I+D+I\u00a0<\/a> (Gob. de Espa\u00f1a)<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Bibliografia<\/strong><\/p>\n<p>Per a aprofundir en els elements clau del projecte, podeu consultar:<\/p>\n<ul>\n<li>Basart, A. (2017). <em>Los modelos de evaluaci\u00f3n de la calidad en la educaci\u00f3n superior. Procesos y metodolog\u00edas de evaluaci\u00f3n externa<\/em>. Universitat Oberta de Catalunya.<\/li>\n<li>Harvey, L. &amp; Green, D. (1993). Defining quality. <em>Assessment &amp; evaluation in higher education, 18<\/em>(1),\u00a09-34. <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1080\/0260293930180102\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/doi.org\/10.1080\/0260293930180102<\/a>.<\/li>\n<li>Rodr\u00edguez Espinar, S. (2013). <em>La evaluaci\u00f3n de la calidad en la educaci\u00f3n superior: Fundamentos y modelos<\/em>. S\u00edntesis.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per a aprofundir en els temes que marquen tend\u00e8ncia i en els t\u00f2pics d\u2019inter\u00e8s de l\u2019agenda de l\u2019\u00e0mbit de la qualitat en educaci\u00f3 superior, podeu consultar:<\/p>\n<ul>\n<li>European University Association. Trends 2018: Learning and teaching in the European Higher Education Area. <a href=\"https:\/\/eua.eu\/resources\/publications\/757:trends-2018-learning-and-teaching-in-the-european-higher-education-area.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">https:\/\/eua.eu\/resources\/publications\/757:trends-2018-learning-and-teaching-in-the-european-higher-education-area.html<\/a><\/li>\n<li>Filippakou, O. (2017). The evolution of the quality agenda in higher education: the politics of legitimation. <em>Journal of Educational Administration and History,\u00a049<\/em>(1), 37-52). doi: <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1080\/00220620.2017.1252738\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">1080\/00220620.2017.1252738<\/a>.<\/li>\n<li>Tar\u00ed, J. J. &amp; Dick, G. (2016). Trends in quality management research in higher education institutions. <em>Journal of Service Theory and Practice, 26<\/em>(3)\u00a0273-296). doi: <a href=\"http:\/\/www.emeraldinsight.com\/doi\/abs\/10.1108\/JSTP-10-2014-0230\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">1108\/JSTP-10-2014-0230<\/a>.<\/li>\n<li>University of Oxford. <em>International Trends in Higher Education 2016\u201317<\/em>. <a href=\"http:\/\/www.ox.ac.uk\/sites\/files\/oxford\/trends%20in%20globalisation_WEB.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/www.ox.ac.uk\/sites\/files\/oxford\/trends%20in%20globalisation_WEB.pdf<\/a><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per a situar el\u00a0 projecte, \u00e9s necessari fer una reflexi\u00f3 sobre una s\u00e8rie d\u2019elements clau que, al marge del tema concret, permeten definir amb precisi\u00f3 les caracter\u00edstiques del projecte que es pret\u00e9n elaborar. Aquesta reflexi\u00f3 tindr\u00e0 lloc necess\u00e0riament en l\u2019etapa de proposta de projecte, en la qual l\u2019estudiant, amb el suport del\/ de la tutor\/a, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=83"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":159,"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/83\/revisions\/159"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tfm-qes.recursos.uoc.edu\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=83"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}